Un altre bloc inútil

Avui he pogut aprendre moltes coses. Abans pensava que la cosa anava per dies però es mentida. Depèn de si vas amb els ulls oberts o de si mires cap al terra limitant-te a caminar. Són opcions lícites les dues però val la pena triar viure amb els ulls oberts.

El meu cervell, el mateix que ahir va donar-me la nit, m’ha donat una alegria. M’ha dit que soc lliure i que les cadenes que em lliguen són de mentida, que me les he imposat jo mateix i que si vull me les puc treure fàcilment. Fins i tot, m’ha explicat com fer-ho.

M’ha dit que camini per la neu, que respiri aire fresc, que gaudeixi de tot allò que val la pena, que visqui com una bona persona i que no perdi el temps amb despropòsits. Penso que li sap greu el que m’ha estat fent durant els últims anys i que ara em vol ajudar a estar bé. La veritat és que li agraeixo i li he transmès que no es preocupi, que tinc les esquenes amples i que el que està fet, fet està.

Desconec si ho entendrà a la primera. Tampoc estic segur de que les seves intencions siguin totalment sinceres. La qüestió és que a mi m’ho han semblat. Potser s’està començant a impregnar d’aquell pragmatisme que desconeixia pel complet. Crec que encara haurem de discutir el tema una mica però em sembla que ens posarem d’acord, que s’avindrà a negociar i que reconeixerà que no sempre té raó, assumirà que estem al mateix vaixell i que l’hem de tirar endavant. Un gran èxit.

He començat el dia amb la banda sonora de Requiem for a dream i esperaré a que surti el sol amb el Canon in D de Pachelbel. Possiblement gràcies a que he fet la transició amb Mariam Matrem de Jordi Savall. El rellotge del meu ordinador diu que són les 04:22 i demà serà una merda de dia.

No és meravellós?